-----Iniciada a finals del segle XII és d’estructura quadrada amb tres obertures bordonades d’esplandit interior, al mur oriental, que li donen llum. La façana consta d’una porta, formada per un doble arc de centre suspès i timpà perforat per un quadrat, i dos finestrals de doble obertura. Comptem quaranta columnes distribuïdes en quatre grups a ambdós costats de les finestres i de la porta d’accés, formades per una base àtica amb rosetes, pentàgons i rombes, un fust monolític i un capitell Aquests últims són decorats amb simples fulles de lliri d’aigua, frisos de volutes i trenes de dos fils. Consta de nou trams, seccionats en la seva coberta per arcs torals i formers de perfil motllurats, a l’entrecreuament dels quals se situen les claus de volta, en baix relleu i de tipus geomètric, que descansen en quatre columnes – amb capitells de fullatges estilitzats, palmetes digitades separades per tisores-, i dotze culs-de-llàntia estructurts en dos cosos superposats: un cos prismàtic, un astràgal i un capitell.

-----A terra, descobrim set làpides funeràries amb enterraments de sis darrers abats vitalicis del cenobi i un bisbe lleidetà franciscà, del segle XIV, Andreu de Velleregia que va morí a Nàpols. Els sis abats, contemplats d’esquena als tres finestrals i d’esquerre a dreta, són: Bernardí Tolrà (b 1534), Pedro de Mendoza (b 1519), Jaume Valls (b 1560), Pere Nogués (b 1608), Jaume Carnicer (b 1619), Jeroni Contijoc (b 1593).