Per a substituir el retaule gòtic l’abat Pere Salla encarregà a Josep Tramulles un nou retaule, segons contracte signat el 26 d’abril de 1647. Aquest canvi cal situar-lo dins les recomanacions del Concili de Trento. Del contracte, estudiat per Joaquin Vicente Ibáñez, es destaca l’important paper de l’abat en la definició del projecte i dels seus continguts. De les figures centrals sembla ser que tant sols la de la verge Maria correspon a l’original, mentre que les imatges de San Bernat, Sant Robert, Sant Alberic i Sant Esteve Harding podrien ser fruit d’una intervenció posterior. Sobre un sòcol alt que s’eleva sobre les imatges de Sant Pere i Sant Pau i diverses figures humanes, hi figuren dos plafons amb les escenes de l’oració a l’hort i el camí al Calvari que deixen al centre l’espai ocupat pel sagrari. Dues fornícules laterals amb Sant Robert i Sant Bernat i la central amb la verge Maria centren l’atenció dels tres cossos verticals dividits en dos pisos horitzontals que en la part superior tanquen les imatges de Sant Alberic i Esteve essent rematat el conjunt per volutes i gerros i Sant Miquel, aquest darrer a la part central. Un total de trenta-un querubins donen harmonia al conjunt realitzat seguint els corrents de l’època. L’obra fou realitzada amb fusta d’àlber i xiprer. Que el retaule amagui, en part, la rosassa ha fet plantejar més d’un cop la idoneïtat o no de la seva ubicació, semblantment al retaule de Damià Forment a Poblet. Tot i no respondre a l’estil purament cistercenc impulsat per Sant Bernat ens trobem davant un dels exemples més representatius de retaules sorgits de la voluntat del Concili de Trento de promoure la devoció dels fidels davant el reformisme de centre-Europa, alhora que es tracta d’una obra realitzada per Josep Tramulles en la seva etapa de plena maduresa professional.