-----Tot i que localitzem l’accés principal per una gran porta de mig punt oberta a la nau occidental del claustre vell, comptem també amb una petita porta, així mateix de mig punt, des del passadís dels horts. La sala que servia de biblioteca fou transformada posteriorment en celler i en l’actualitat es destina a la recreació virtual d’un escriptori monàstic en l’edat mitjana.

-----Es compon de tres trams d’ample per dos de fons amb voltes de creueria amb nervis prismàtics i senzilles claus de volta. Com si es tractés d’una palmera, els nervis es recolzen, en grups de vuit, en les dues columnes centrals, de capitells octogonals, amb plans alternats còncaus i convexos, i en les deu mènsules del voltant. Les quatre angulars són apiramidades i les restants són similars als capitells però de tres plans. L’estança compta amb cinc finestres, avui cegades, dues en el mur oriental i altres tres afrontades, amb esplandit simple que permetien l’entrada de la llum tan necessària per a les tasques pròpies dels copistes i dels cal·lígrafs. Cal esmentar la importància que posseïa la biblioteca santescreuïna al darrer quart del segle XII, com ho testimonia un inventari de la mateixa localitzat per l’historiador J. Dominguez Bordona, en el manuscrist 139, folis 136v i 137, que es troba en la Biblioteca Pública de Tarragona. Tanmateix, l’escriptori del cenobi aconseguí un renom important per les tasques que s’hi realitzaren, des de la fi del segle XII fins el segle XVI, en que encara constatem la dedicació de fra Joan Almenara, però sobretot és notable el treball realitzat en la tretzena centúria.