| REFETOR CLAUSTRE ANTERIOR En la planta dels monestirs cistercencs els claustres hi esdevenen el cor, la galeria representa l’esperit (l’Església de Crist), la Sala Capitular esdevé l’ànima i el refetor el cos. Seguint aquest esquema la galeria oposada a l’església era ocupada per la cuina, el calefactor i el refetor. Cal suposar que aquest esquema es repetí a Santes Creus, les opinions al respecte són diverses amb dos criteris definits: d’una banda els qui creuen que en aquella galeria tant sols s’hi arribà a construir el lavabo i els qui defensen que existiren les dependències comunes a tot monestir cistercenc (és a dir refetor, cuina i calefactor). Dos testimonis documentals venen a reforçar l’existència del desaparegut refetor al claustre anterior; un seria l’ajuda de Jaume II i Blanca d’Anjou per a la construcció d’un refetor i el segon és la notícia d’haver-se col·locat la primera pedra l’any 1302. Aquesta postura tindria com a elements bàsics el costum cistercenc de bastir tota la planta i especialment les dependències més útils, la presència del monumental templet del lavabo i la de les tres portes que havien de conduir a les dependències destinades al manteniment del cos. A més, el refetor havia de ser una de les cinc dependències imprescindibles en el moment de fundar-se una abadia REFETOR CLAUSTRE POSTERIOR A
l’ala sud del Claustre posterior , seguint el model cistercenc,
s’hi ubicà, entre els segles XVI i XVII, l’actual refetor.
Hi ha constància de què l’any 1627 l’abat Bartomeu
Rovira encomanava a un fuster de l’Arboç seixanta cadires
de fusta per lo refetor nou. Fou una adaptació feta sobre una dependència
del Palau Reial, d’estil gòtic amb coberta de doble vessant.
L’any 1733 la coberta primitiva va ser reformada: Es van alçar
les parets, es va cobrir amb volta de canó i es va decorar amb
motllures de guix. A les parets hi resten vestigis del revestiment de
rajoles valencianes que cobrien l’estança fins una alçada
de 1,7 metres. A la paret de ponent el refetor comunica amb la cuina mitjançant
una finestra que servia de passaplats i a llevant ho fa amb el Palau Reial
a través d’una porta. A la capçalera hi destaca un
finestral gòtic que dóna llum a l’estança.
També es construí un nou templet davant el menjador, del
qual es conserven algunes restes. |